1- ANUL·LACIÓ DEL TERCER GRAU PENITENCIARI.
Aquesta setmana, un jutge de guàrdia ha trepitjat de nou els drets fonamentals i ha actuat en contradicció amb les normes de funcionament aplicables a tothom.
A tothom? A tothom menys als catalans.
I aquest odi, aquesta insistència en tractar els catalans com l’enemic, aquesta repetida violència judicial i política no fa més que enviar-nos un missatge clar que alguns volen oblidar:
Amb Espanya no hi ha diàleg que hi valgui! Ni taula ni pacte ni collonades.
Ells ho tenen molt clar, estan en guerra. Alguns dels nostres encara somnien truites. Els que ens volen fer creure en diàlegs són indignes dels que estan patint presó i exili i dels 3000 represaliats que ja han patit en carn pròpia el diàleg espanyol.
2- EL PARLAMENT EUROPEU DIVIDIT.
La segona lliçó d’aquesta setmana és que el Parlament Europeu està dividit sobre la questió catalana. No ens enganyem, la Unió europea és una unió d’estats i són els estats que hi tallen el bacallà. El que era totalment previsible és que al parlament dominat per PPEuropeu i PSEuropeu la immunitat de Puigdemont, Ponsatí i Comín seria anul·lada.
El que no era tan previsible i que constitueix una victòria incontestable és que 300 eurodiputats sobre 700 votarien pels drets democràtics.
I que Espanya que ha jugat amb tota la seva força i amb totes les seues males arts, es trobaria immergida en el debat europeu sobre els estats autoritaris i que l’hora de la gran vergonya s’acostaria perillosament.
“allò que era un problema d’Espanya ara és un problema europeu en molts aspectes.”
3- ESPANYA ESTIRA LA UE CAP A LA CORRUPCIÓ.
És un fet: s’ha vist en el joc brut utlitzat durant tot el procediment de la immunitat: Espanya ha jugat brut, Espanya ha fet tripijocs que no detallarem aquí però que han posat els responsables europeus en situacions més que inconfortables. El mateix resultat d’aquesta votació
és un fet molt inconfortable per les institucions europees i acosten el moment en que la UE haurà de prendre posició sobre les seues opcions democràtiques
i sobre els mancaments continus d’un dels seus membres als valors i principis que la UE ha declarat fundadors i compartits. O de perdre els papers i els arguments com ho ha fet davant del ministre rus dels afers estrangers.
L’altre aspecte molt positiu d’aquesta votació és que apropa el moment en que el TJUE posarà el punt-i-final a aquesta mascarada del procés contra Catalunya. Car queda clar que ara, els advocats dels tres eurodiputats catalans tenen carta blanca per adreçar-se a aquest tribunal i demanar una decisió ferma de la justícia europea. El resultat d’aquesta deliberació no deixa gaire dubtes car la justícia alemanya ja ha dit molt clar que no extradirà Puigdemont, la justícia belga ja ha dit molt clar, basant-se en els principis que fonementen el TJUE que el procès que s’ha fet contra el Referèndum del primer d’octube era una farsa: els tribunals espanyols que ho va organitzar no era competent i
els presos catalans “no tenen cap garantia d’imparcialitat” de part de la justícia espanyola.
Si ho han dit tan clar, és perquè està molt clar, i
el TJEU ho tornarà a dir i aquesta serà la bufetada definitiva contra una justícia espnayola que té molt més d’espanyola que de justícia.
4- SABER LLEGIR.
No ens estripem les vestidures dient que el Parlament Europeu ha fallat. Ho sabíem. No ens alarmem del tractament que reben els presos, ho sabíem. No ens pensem que tot va malament veient la repressió sistemàtica i brutal que pateix Catalunya.
Al contrari, cada un d’aquests actes ens acosta més a la independència.
Simplement, aguantar, perseverar, actuar en la unitat és l’única fórmula possible. Simplement la bona lectura d’aquests esdeveniments no ens poden portar a desesperança ni a diàlegs falsos. Estem acorralant l’estat espanyol. De fet, s’acorrala sol. A una condició:
que deixem de ser angelets, que deixem els lliris, que no els donem avantatges gratis, ni votacions gratis, ni desavinences gratis. Que no ens els creiem, que no fem el joc de l’estat espanyol contra els que volen tirar endavant.
Si sabem llegir aquests fets, AVIAT HI HAURÀ UN GOVERN INDEPENDENTISTA a Catalunya, sostingut per una MAJORIA PARLAMENTÀRIA de 74 diputats. I la societat civil deixarà d’escandalitzar-se per la violència d’un container cremat sense veure la violència permanent, social, nacional, policial, judicial que exerceix l’Estat Espanyol sobre Catalunya.
Deixa un comentari