La Delegació del Consell de la República té el plaer d’invitar-vos a l’exposició de “Viatges expressius” el dissabte 1 d’abril a les 6 de la tarda, a la Capelleta – Ceret
L’obra de Carles Arquès es caracteritza per l’afany constant de la recerca expressiva pictòrica. Retrospectivament, 30 anys després de la seua mort prematura, es pot apreciar un recorregut d’aprenentatge metòdic i un viatge estilístic que el va portar a dominar diferents moviments artístics al llarg de la seua vida.
Si bé les primeres peces que es van exposar a la Sala Vayreda de Barcelona l’any 1976 en una exposició individual es fan paleses les influències del fauvisme i de l’impressionisme , en les últimes es pot apreciar un gir cap a l’abstracció i l’interès per l’ús de materials com la sorra i altres materials reciclats. El que pot semblar a primera vista una trajectòria eclèctica és en realitat la manifestació de l’artista com a investigador i com a navegador de la història de l’art. Un viatge cap a la recerca de la pròpia expressió.
Si la seua obra en conjunt es pot apreciar com un viatge estilístic també cal esmentar que moltes de les influències que va absorbir eren degudes als seus viatges a Bèlgica, Angleterra i als Estats Units. A Bèlgica entrà en contacte amb l’obra del Grup Cobra i les peces d’Asger Jorn i Karel Appel, on abandonava rigidesa de l’abstracció geomètrica en pro d’una abstracció de caire més vitalista i espontani. És un punt que trobem també en l’obra posterior d’Arquès, l’estudi del moviment com a desfiguració però sense mai perdre del tot el referent del cos.
No serà fins a final de la seua trajectòria que s’endinsarà en l’informalisme provinent dels Estats-Units que també havia arrelat a Catalunya a la segona meitat del segle XX.
Viatges expressius és una exposició itinerant que vol ser un homenatge a aquest artista català, gràcies a la donació de 28 obres Cèlia Gonzaez i Tost, la seva germana, ha fet a la Delegació dem Consell de la República a Catalunya Nord
Claret Serrahima
Notes biogràfiques
Nascut a Barcelona l’any 1950, estudia publicitat i pintura a l’Escola Massana i posteriorment Belles Arts a la facultat de Sant Jordi de Barcelona. L’any 1976 té lloc la primera exposició individual a la Galeria Vayreda, espai de referència de la ciutat de Barcelona. Després dels estudies marxa a l’estranger gràcies a una beca del Ministeri d’Educació i Cultura Neerlandesa de Bèlgica per elaborar una tesi sobre els primers flamencs. Durant aquest període de gran activitat exposa a diferents sales i museus de Brussel·les (Galerie 1720, 1977; Galerie Gavilan, 1978), Ginebra (Dentre Genevois de Gravure, 1978, Salle Marignac, 1978) Londres (The Royal Acadamy of Arts, 1979) entre d’altres.
L’última exposició, abans de la seua mort a l’edat de 42 anys, fou al Casino de Cadaqués.
Deixa un comentari