Si mires la política catalana actual et cau l’ànima als peus i et cau la cara de vergonya.
Si mires les relacions dels partits dits independentistes i també les dels seus seguidors arribes a la conclusió que tot és dat i beneït, que això de la independència és acabat i que el primer d’octubre ha estat abandonat.
Pessimistes, doncs, i molt.
Per això necessitem canviar de càmera, canviar d’escenari i canviar d’enfocament. En definitiva obrir l’objectiu de la càmera, prendre una mica de distància i fer un pla de conjunt. I en aquest pla de conjunt apareixen dues coses que si tens el nas enganxat a la pantalla del dia-a-dia polític no pots veure
PRIMER DE TOT: LA GENT
La gent està molt cabrejada amb els poltics però no conec ningú que per això hagi deixat de ser independentista. Ho demostren els 52% de les darreres eleccions. Però ho demostra sobretot el silenci expectant de tanta gent que passa de la baralleta politica i que està sempre disposada a manifestar-se, a solidaritzar-se, a prendre iniciatives, a signar a informar-se i sobretot… a callar quan li cau la cara de vergonya. “La gent” és aquest gruix important de la societat catalana, que sap que la repressió no afluixa però que està tipa d’Espanya i la seva supèrbia altiva i corrupta, que se sap colonitzada, maltractada i espoliada i que espera el moment oportú per tornar-hi… perquè mai no ha volgut aturar el comptador. Són els politics, és la lluita política entre partits, és la tornada de la política a les males costums autonomistes…. que han frenat l’embrenzida i l’afrontament amb l’estat espanyol. Sense direcció política, la gent no sap gaire què fer i qui seguir. Però que vigilin els partits i els que volen viure escarxofats en l’autonomisme adormidor. Un dia d’aquests es poden trobar amb sorpreses que els deixaran amb els pixats al ventre. I la gent té memòria. I el primer d’octubre és la brasa que no s’apagarà mai més i que s’inflamarà un dia o un altre.
PERÒ AVUI ÉS MOLT IMPORTANT L’INTERNACIONAL
Perquè això es veu poc i fa de mal veure. En canvi, lo que es veu molt clar, per poc que ens posem les ulleres internacionals és que cada dia que passa és un dia en que Espanya s’enfonsa una mica més. He dit CADA DIA. I és cada dia. Analitzem, si no, com a mostra els darrers quinze dies: Repassaem-ho amb 10 piulets
Potser no sem prou conscients de la gran tensió diplomàtica que tot això genra dins de la Unió Europea. Cada dia que passa, Espanya és un problema de més mal resoldre per Europa, es tracta d’un soci que a més d’estar fallit econòmicament, no cessa de crear problemes diplomàtics amb països exteriors a la UE amb el rerafons del cas català.
De fet ja podem començar a preguntar-nos què té a oferir Catalunya a USA, a Israel, a Rússia, a UK, etc… perquè aquests països esdevinguin aliats d’una Catalunya independent. Ja sabem que Espanya se’n fot perquè considera que la seva unitat és una questió de vida o mort. Però a qui li importarà ben aviat el que digui un estat fallit, rescatat, manifestament corcat per la corrupció i pel franquisme mai acabat?
P.S.: Donem les gràcies a @nordic.cat que ens ha proporcionat molts dels elements d’aquest article.
Deixa un comentari