Presidenta del Casal de Perpinyà, professora de secundària.
Fred Moné : Com veus el Consell per la República?
Marta Serra: La primera reflexió que volia fer, que és una evidència des de fa mesos, anys, és que hi ha hagut moltes transformacions i evolucions amb tot el procés de la independència. Amb aquesta transformació, amb els exilis, amb la presó d’una part dels líders hi ha també una adaptació amb les eines d’aquesta nova realitat i de quina manera s’havien d’adaptar a la nova situació.
El Consell per la República forma part d’aquestes noves eines, que correspon a l’exili, a la necessitat d’internacionalització, que també era un dels temes candents abans del referèndum.
Quan parlava amb companys del sud i escoltàvem la ràdio francesa i vèiem dues realitats paral·leles, ells tenien molta il·lusió i nosaltres molta por. És una eina important però alhora, per tota la gent que ho seguim i per tota la gent que està al marge encara més, hi ha una confusió molt gran amb totes les eines, les sigles i els partits que s’han afegit al moment de les eleccions… estem en un moment de confusió total per què passarà amb la formació de Govern, la confusió és entre sigles, partits i lideratges, no hi ha un barret per cada persona. Pensi que és important definir la funció que han de tenir els líders en funció d’on es troben, és una situació inèdita per Catalunya però no ho és per altres nacions sense estat com els bascos per exemple. Quin paper ha de jugar algú que és a l’exili, o a la presó, o a peu de carrer? Les percepcions són molt diferents, i les noves eines també han de tenir en compte aquestes diferències.
FM: la transversalitat és la caractarística que s’ha volgut mestra en la formació del CxR, per això existeix la Delegació a Catalunya Nord. Quin sentit pot tenir aquesta Delegació?
MS: Tota la gent que ha treballat des de Catalunya Nord, sabem que tenim un paper molt particular. Formem part dels Països Catalans, tenim una identitat catalana molt clara i qui vol s’implica en aquest projecte d’independència, i alhora som fora de l’estat espanyol, això és una evidència i un element clau, que explica la tradició nordcatalana. Una altra cosa és reflexionar en com Catalunya Nord pren part en aquest procés i de quina manera ens impliquem com a nordcatalans tant individualment com col·lectivament. Per jo fem part d’un mateix país i penso que la gent que està al Consell per la República parteix també d’aquesta evidència. Alhora s’ha de trobar un equilibri amb una realitat del sud que no correspon a la nostra realitat quotidiana, i en això penso que totes les organitzacions que han nascut al voltant d’aquest procés s’han de fer la pregunta sobre:
Quina és la meva funció? És una cosa només puntual per a resoldre certes problemàtiques del sud que tenen repercussió sobre la Catalunya Nord i això és una evidència… és que ens creem per activar alguna xarxa en algun moment precís per donar resposta a necessitats?
Cal pensar en clau local al mateix moment, és a dir que aquesta problemàtica de la confusió de sigles s’ha d’evitar i no és un problema del Consell per la República només o del procés d’independència o de la nostra relació amb el sud. Aquesta dificultat a Catalunya Nord de fer un treball de federació, de coordinació entre moltes entitats, i crec que no només és un problema « catalanista ». Éés aquesta poca autoestima que tenim sovint, i no només lingüística, penso en moltes entitats que han fet coses per la solidaritat amb « sense papers », o que s’estan activant pels estudiants en dificultat… es fan moltes coses però sempre pensem que no és res si ens comparem amb la resta fins i tot amb els moviments socials que són molt millors, i crec que no. Aquesta manca de consciència que es fan coses molt positives fa que hi hagi una manca de coordinació que és la base i que sigui útil per tothom, i això és un dels riscos amb el procés a Catalunya sud, i és que hi hagi moltes capelletes. És fàcil quan tot rutlla i anar tots a la una perquè hi ha el referèndum, i quan ens enduem la clatellada és més complicat, i és un dels riscos. D’acord com més eines millor, però pensem també en clau local nordcatalana, és a dir què pot aportar això, que no dic que no, al contrari. A Catalunya Nord no havia parlat mai amb tanta naturalitat del tema de la independència amb gent que no ho és, i no hauria estat possible si no hi hagués tot el procés del sud.
FM: La gent té una mirada més solidària amb el que passa a l’altra banda?
MS: Jo crec que realment el procés del sud ha estat molt engrescador, en el sentit que tots tenim més ganes de ser cua de lleó que cap de rata, tots preferim apuntar-nos a un cavall guanyador. Quan al sud se mobilitzen tant dóna moltes ganes, ho he parlat amb gent que no eren gens independentistes i diuen « és que he anat a Puigcerdà i hi havia una parada i gent que parlava que tot s’aturava… » la gent tenia ganes d’intercanviar i això és molt positiu, però crec que per entendre això s’ha d’analitzar perquè passa això a Catalunya sud. S’ha d’analitzar com tot l’entramat d’ateneus populars de tota una xarxa que hi ha al sud que són una herència que ve des de moviments llibertaris a èpoques prèvies a la dictadura franquista i de resistència a la dictadura franquista, com tot això han sigut granets de sorra que han permès que això vagi com vagi. Crec que ens engresquem amb el resultat final que ens motiva però hauríem d’analitzar una mica més, si volem el mateix, d’on ve tot això. Sé que és molt complicat perquè jo també a vegades dic « me’n vaig, baixo al sud i em puc moure en un entorn que veig com més idíl·lic amb moltes coses » tot i que quan baixi a Barcelona no veig una realitat lingüística gaire positiva, però sí que és més fàcil engrescar-se i això ha tingut de positiu per la motivació a Catalunya Nord.
Al mateix temps, Catalunya Nord també ha demostrat que s’implica d’una manera que no té res a veure amb qualsevol altre territori, amb el tema del sud, ha visibilitzat que som catalans també.
FM: Quin article voldries llegir a la Constitució catalana?
MS: Amb aquesta pregunta he pensat « mare meva », penso en els articles… com començo per no quedar malament amb res del que penso que és important? I pensant també en la reflexió que podem aportar els nordcatalans sobre aquesta idea que ser una república és una salvació. Moltes vegades les discussions amb gent del sud és « oh la república » i amb aquesta idealització de la república francesa. Quan vivia a Barcelona gent que em deia « bonjour, genial la Revolució francesa » i deies « uau » i pensant amb aquesta reflexió, que podem aportar els nordcatalans, he pensat en un llibre del Toni Rico, és un valencià, viu a Girona, és historiador i va fer un llibre que es diu « No tots els mals vénen d’Almansa » i en aquest llibre, pel qual vaig tenir el plaer de participar en la presentació fa uns anys, fa una reflexió del que ha de ser la nació útil. Pren l’exemple també de l’estat francès, i diu com fer perquè la gent adhereixi a un estat i perquè la gent hi troba sentit, i parla del concepte de nació útil, és a dir que tu pots adherir a una nació per romanticisme, per patriotisme, perquè et sents català, però crec que molt sovint el que s’ha construit a Catalunya sud, va més enllà d’això, i aquest terme de nació única pels Països Catalans. Toni Rico ho diu parlant dels Països Catalans, té sentit en aquest moment on hi ha moltes crisis obertes: sanitària, crisi ecològica, podem parlar de la crisi política si parlem del tema de la independència però també el tema de l’extrema dreta a Perpinyà, a nivell europeu, a nivell mundial, crisi econòmica…
Realment quan hi ha totes aquestes crisis la nació té sentit si dóna respostes a aquestes crisi i per això la nació útil té sentit quan ofereix als seus ciutadans el que necessiten.
Per mi són els serveis públics que és el que s’oblida molt avui en dia, l’educació, la sanitat, el dret a un habitatge digne, la lluita contra la pobresa… per mi no té sentit la paraula república si no va vestida de tots aquests àmbits. Per això no puc concentrar-me en un sol article de la constitució. Voldria demanar la nacionalitat, però no faria il·lusió demanar-la si aquesta nació no fos útil per la gent que hi viu i per tant assegurés un nivell de benestar mínim per la seva població.
Per donar una perspectiva vaig tenir una expériencia en un viatge a Venezuela fa molt anys , una cosa que em va marcar molt: pels carrer venien llibrets on t’explicaven les lleis de pesca, és un exemple, i faig la reflexió que no les faran per nosaltres les lleis. La reflexió ha de ser “què volem per nosaltres?” i crec que la pregunta és molt bona, jo l’he esquivada una mica potser, crec que tothom pot aportar reflexions molt vàlides i que de la mateixa manera que són populistes aquestes repúbliques d’Amèrica Llatina , no entenem moltes vegades la manera com parlen, ens ofeguem en uns articles d’una contitució que són incomprensibles i no sé quins sentits tenen els articles de la contitució si no són compresibles per la gent que hi vivim. A vegades no cal omplir-se la boca de grans paraules per dir les coses com són simplement, i
l’article potser tan senzill com: “Està prohibit expulsar algú de casa seva, punt. No hi ha cap raó vàlida, ni per no pagar el lloguer, ni… “
i de vegades crec que nosaltres ciutadans de base hem de ser capaços de dir, d’expressar les lleis que regeixen el nostre quotidià. Això, no ho faran per nosaltres , hem de tenir el moment i l’ocasió de dir lo que volem com a constitució. És utòpic potser, però és el que pensi…
Deixa un comentari