Carme Garcia és membre del Govern del Consell per la República, i l’encarregada de les relacions amb la Delegació del CxR
Fred Moné: Quina és la situació actual?
Carme Garcia: Cenim d’un procés de més de 3 anys de patiment i d’una feblesa important per falta que no hi hagi una estratègia conjunta. Per això s’ha trigat tant per a arribar a un acord. Ha estat feixuc, llarguíssim… Ara tenim un Govern de l’autonomia que ha tingut 52 per cent de vots dels 3 grups independentistes. El mandat de la majoria és molt clar.
El poble torna a dir som aquí, apostem per una Catalunya independent.
El debat és: vam arribar a l’1 d’octubre 2017, al 27 de desembre 2017. La repressió ha estat espectacular… i a partir d’aquí, com ho fem?
On som? Doncs el darrer acord recull un posicionament que aposta per la taula de diàleg. Hem de veure fins on arriba la taula de diàleg que és el primer pas que té un termini de dos anys, i el que defensa el CxR és que no podem quedar-nos els braços creuats fins que ens adonem que no ha funcionat. Doncs ens hem de preparar, hem de preparar el fracàs de la taula, tot i que ens agradaria que funcionés, però lamentablement hi ha moltes possibilitats que no funcioni.
És necessari obrir un espai transversal que podria ser el CxR, on totes les famįlies de l’independentisme han d’estar en capacitat de dibuixar una estratègia.
Estem aquí. L’espai existeix hi ha els 3 partit: ERC, JUNTS, CUP i les entitats Assemblea, Òmnium i CxR. Hem de veure com nos imaginem l’estratègia, hem de trobar tots els punts de coincidència i tenir en compte el buit d’aquests darrers anys.
Estem parlant, fem un gran pas. Tenim més coincidències que diferències.
FM: Gràcies per a ser optimista, ho necessitem. Sembla clar que hi ha camins diferents. Tots volem anar cap a la República. Com podem ser-hi més?
CG: Estem tots involucrats dins el projecte de constitució de la República catalana. Com a CxR, més que mai tenim el repte de ser un motor per a cosir de nou la confiança, més enllà de quin lloc on cada un està. El CxR ha de ser la veu que faci d’alarma quan nos enfrontem entre independentistes, cosa que ens afebleix.
El CxR és institució que està per sobre, sense ser superior, no som una competència, ocupem un espai propi, volem ser el pal de paller, mantenir la bandera del que significa l’1-O. Fins que no hi hagi cap altra possibilitat de donar la veu al poble català, cap altra possibilitat que pugui expressar en llibertat la seua voluntat, l’1-O ha de continuar sent el referent. L’1-O hi ha hagut un resultat és un gran orgull, ho hem fet des del civisme i del pacifisme. El CxR ha de tenir la legitimitat per a ser aquest paller.
Primer hi ha la taula de diàleg i però també hem de crear l’espai on les famílies independentistes (CxR) han de dissenyar l’estratègia per si no funciona la taula de diàleg. Mentrestant, la vida del CxR continua amb el seu pla de govern. No estem esperant el resultat de la taula de diàleg, no el CxR té un pla de Govern, continua treballant.
FM: Quin és l’article que voldries llegir a la constitució catalana?
CG: Un dia com avui (som el 28 de maig, vigília de la manifestació a Perpinyà per l’ensenyament en català)
Les llengües de la República catalana són el català, l’occità i la llengua dels signes catalana.
En voldria d’altres, però un dia com avui…
Deixa un comentari