El Tour i els independentistes catalans

Primer de tot me cal confessar que soc un adepte de «la petita reina», si no com explicar haver passat 5 o 6 hores a seguir en directe a la TV pública francesa tota l’etapa catalana del Tour entre Ceret i Andorra la Vella. De fet, voliï veure si la campanya «L’11 de juliol omplim el Tour de France d’estelades» funcionava. Les etapes de muntanya solen ser més interessants, però passar tota la tarda a casa i davant de la TV també representa un cert sacrifici, sobretot un dia de calor intensa.

D‘estelades se’n van veure un munt a la TV, tot al llarg de l’etapa, i les moltíssimes que no se van pas veure era per motius de talls publicitaris o d’enfocament de les càmeres… Me vaig animar quan vaig veure el primer ministre Castex parlant amb una persona gran que portava una estelada lligada al coll i en forma de davantal, això passava a Prada (Conflent), el poble del primer ministre, el qual després va seguir l’etapa en el cotxe oficial de la direcció del Tour.  Però encara esperavi desesperadament qualsevol comentari per part dels «periodistes esportius»… 

A la part final de la cursa (quan hi ha més espectadors i teleespectadors), en un revolt de la carretera cap a Ur (Cerdanya), una magnífica estelada gegant i ben enfocada uns quants segons des de la càmera de l’helicòpter, i jo ja ben content des del meu sofà… havíem complert. A més, les xarxes socials bullien amb el tema de les estelades. Però el més bo encara no s’havia produït, uns minuts després de les imatges en directe (suposi que el comentador va anar a cercar informacions) vet aquí que sentim (a la TV pública francesa!) en un comentari breu i neutral que «l’esteladà», molt visible durant l’etapa, és la bandera dels independentistes catalans, tant del Nord com del Sud…!!!

Per tant i sense voler voler especular, suposi que per al teleespectador francès mitjà, els catalans del nord sem independentistes. En pocs segons, la cosa era dita sense donar voltes: a Catalunya Nord són independentistes.

I mentrestant a les xarxes (malauradament no s’ha pogut veure a la TV), gendarmes que des de les motos anaven saludant quan veien les estelades, pitant, somrient, alçant la mà… i fins i tot se n’ha vist un parar la moto i fer petar la xerrada amb independentistes que li van proposar de portar l’estelada fins al final de l’etapa… No se va pas atrevir.

Fet i fet, vaig passar un bon diumenge d’estiu.

Josep Bonet