Diumenge matí 25 de juliol, 11 hores, El Soler. El centre-vila és reposat, assolellat, calorós. Poca gent al carrer. Excepte a davant de la Casa de la vila on una munió de gent està entrant poc a poc a la sala de festes. A una altra entrada de l’Ajuntament, ja són aquí els membres del Consell per la República que envolten el president. La batllessa amfitriona i uns batlles nordcatalans també. Després de l’imprescindible sessió de fotos, tothom es dirigeix cap a l’acte.
La primera sorpresa, pels qui -com un servidor- no la coneixen, és el discurs de la batllessa amfitriona, Armelle Revel-Fourcade. Aquesta filla del poble, solerenca de sempre i filla espiritual i política de François Calvet, en un català llegit però fluid i més que correcte (molts elegits nordcatalans haurien d’inspirar-se’n) obre l’acte amb un discurs on, ben segur, insisteix sobre les polítiques de l’ajuntament pel que fa al català, el fet transfronterer, l’agermanament amb Puigcerdà, etc. però també sobre el deure que tenim de defensar les llibertats, la democràcia i la denúncia del tracte judicial dels presoners polítics i els exiliats catalans.
Els discursos següents són a càrrec de Jep Bonet per la Delegació, que defineix com una eina útil del Consell. Recorda la feina feta, parla de l’evolució positiva del sentiment nacional a Catalunya Nord i no manca de recordar que aquí també, ‘sem’ part dels Països Catalans.
Segueixen els parlaments de la consellera Laura Madaula, enèrgica, que insisteix sobre la confrontació i la resistència pacífica amb l’Estat espanyol. Toni Castellà, rotund com sempre, defineix els mandats de l’1 i del 27 d’octubre com uns fets irrenunciables que qualifica de ‘victòria’ contra l’Estat espanyol.
A continuació, el vicepresident Comín, insisteix sobre el pla Preparem-nos, el ‘full de ruta del futur’ a seguir amb els Consells locals.
Després, els membres del Consell i el president remeten als 60 representants presents l’exemplar signat de la Carta de Compromís. Una celebració un poc llarga però necessària amb la presència a l’escenari dels tres consellers, més Lluís Llach, Lluís Puig i Guillem Fuster, muts per l’ocasió però somrients durant tota l’estona.
Abans que el MHP Puigdemont conclogui amb agraïments a l’assistència i felicitacions als Consells per la feina feta, la Sara Bitlloch interpreta al violí una versió seua del Cant dels Ocells, un moment de gran sensibilitat i emoció. Com Els Segadors que tanca l’acte.
Un sumptuós refrigeri acaba la trobada.
Carles Sarrat
Deixa un comentari