Demà farà un any, la fidelíssima vila de Perpinyà va vestir-se d’estelades

Quants vam ser aquell 29 de febrer en el recinte firal del Parc de les exposicions de Perpinyà? 100.000? 150.000? 200.000? De fet, poc importa, va ser la concentració més multitudinària mai vista a Perpinyà. I això, ho va aconseguir l’independentisme català.

Aquell dia, la Fidelíssima Vila va reafirmar la seua catalanitat acollint oficialment un acte del Consell per la República Catalana en què la pluralitat de l’independentisme va poder cridar el seu anhel de llibertat. Un dia carregat de simbolismes per reivindicar la llibertat per als presos i exiliats polítics. Els eurodiputats exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, gràcies a la seva immunitat parlamentària, van poder per primer cop tornar a Catalunya, a la sola part del país que escapa a les urpes de l’estat espanyol. Un dia de comunió per recordar a Europa que els catalans com a poble tenen dret a decidir del seu futur polític.

El matí just abans la concentració al Parc de les exposicions, el president a l’exili de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, era acollit oficialment per les autoritats locals com un cap d’estat, això malgrat les pressions múltiples de l’estat espanyol per mor de desautoritzar l’acte. Tant els càrrecs electes municipals al voltant del batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol (Les Républicains), com els elegits departamentals encapçalats per la presidenta del Consell Departamental, Hermeline Malherbe (Parti Socialiste), van acollir amb solemnitat el president a l’exili, primer a la Casa de la Vila i després a l’Hotel del Departament. El dia abans del míting multitudinari, Puigdemont era l’invitat d’honor per assistir al partit de rugbi USAP-Rouen a l’estadi Aimé Giral.

El gran èxit de la manifestació va resultar també i sobretot de la participació activa de molts nord-catalans, més d’un centenar de voluntaris nord-catalans van ajudar incansablement els responsables de la Delegació del Consell per la República per tal de preparar l’acte i atendre els manifestants. Cal destacar que entre els manifestants molts nord-catalans van assistir a l’acte conjuntament amb els catalans del sud. A la tarda, pels carrers de Perpinyà, el món associatiu nord-català també va participar a la festa organitzant una fira de les entitats. Les senyeres i les estelades onejaven a pertot arreu de la vila.

En aqueix dia commemoratiu del 29-F també cal recordar els preparatius. Més d’un mes abans de l’acte, se va fer la demanda d’autorització de la manifestació a la Prefectura de Perpinyà, però l’autorització (o la desautorització) havia de venir del més alt nivell de l’Estat, és a dir del president Emmanuel Macron. I l’autorització per tirar endavant l’organització de l’acte va trigar molt, molt… La Prefectura va posar-se en contacte amb la Delegació a Catalunya Nord del Consell per la República només 10 dies abans la data prevista… 10 dies per preparar i organitzar la vinguda de 100.000 persones… On aparcar els més 500 autocars esperats? Com facilitar l’accés de tanta gent al Parc de les Exposicions? Com assegurar l’assistència sanitària i la protecció de les personalitats polítiques en un moment en què tot el territori de l’estat francès se trobava en alerta màxima per risc d’atemptat terrorista (Plan Vigipirate)? Van ser dies de reunions quotidianes a la Prefectura  entre els responsables de l’acte (Consell per la República, Delegació del CxR, l’empresa Events encarregada de l’organització tècnica, i l’ANC responsable de la gestió del transport en autocar dels manifestants) amb els diferents serveis administratius implicats (policia nacional, policia municipal, gendarmeria, protecció civil, hospital…) Dies llargs i esgotadors, nits molt curtes, tensions, crispacions… però no va pas ser en va, Catalunya Nord demostrava un cop més que podia participar activament al procés d’alliberament nacional dels nostres germans del Sud.

Josep Bonet – President Delegació del Consell per la República