El professor Joan Becat, geograf, historiador, membre de l’IEC, col·laborador a Ràdio Arrels… ha respost a les qüestions de la Delegació del CxR. Agraïm Ràdio Arrels que ens ha permés gravar l’entrevista als seus estudis.
Fred Moné: Quina és la funció més important del CxR, de què serveix, quina és la representativitat del Consell?
Joan Becat: per jo el CXR és la cosa més important que s’hagi fet a l’exterior i la més útil per Catalunya. Hom pot pensar que és un Govern a l’exili o una cosa d’aquestes, doncs no.
Quan hi ha un exili, quan hi ha una descolonització o una evolució cap a la independència, hi ha un moment on responsables han de marxar, passa i ha passat a tot arreu a Europa. Això posa un problema pels polítics i per la gent. Hi ha la gent que queda a l’interior, amb eventualment el seu Govern, que no és un Govern, és una Assemblea i una direcció d’una autonomia (en aquest cas) d’Espanya amb poques competències. Cap competència que té un estat, són executives en general o de temes de la vida quotidiana, però sense les capacitats polítiques d’un estat. Serveix a gestionar la gent, és millor que ho facin des del territori que no l’estat central que sempre ho fa més malament, però no pot anar més lluny, i la gent més compromesa ha de marxar. Aquí uns han marxat, altres són a la presó, tots són perseguits, se’ls vols fer inútils.
Quan hi ha un Govern a l’interior i un a l’exterior posa problemes. La gent de l’interior pateix i hi ha una incomprensió amb la gent de l’exterior, a més l’exterior amb el temps perd legitimitat.
S’ha fet el referèndum, s’ha proclamat la República i el president Puigdemont s’ha convertit en encarregat de posar en plaça aquesta República, d’aplicar la decisió del vot de la gent de l’1 d’octubre i de la declaració del 27, que s’hagi publicat o no la declaració no canvia res.
Si se publica al diari oficial de la Generalitat, sent una autonomia, l’estat diu “esborreu-me això” i és acabat, s’esborra.
Calia crear un Diari Oficial de la República de Catalunya però no s’ha fet, i encara que no s’hagi fet no vol dir que la República no existeix. Existeix i hi ha una persona encarregada de posar-la en plaça.
I el fet que s’obliga gent a marxar a l’exili o que s’empresoni part d’aquest Govern, legitima aquest Govern per a posar en plaça la República.
Les eleccions que han seguit la destitució treu legitimitat al Govern anterior per a donar-la al nou Govern. És en aquest moment que s’ha creat el Consell per la República, és fabulós, és genial. Un Govern a l’exterior no tenia cap coherència, a què serveix un ministre d’interior si no és a l’interior o un ministre de sanitat que no pugui anar als hospitals.
El CxR és un lligam compost de dues parts.
Una part és elegida pels elegits, per tots els elegits, des dels elegits als municipis fins als del Parlament. Així el CxR és representatiu de tots els elegits de Catalunya. També representa aquests que diuen a mi no em representa pas, no voto. Hi ha més de 700 dels 900 municipis que s’han declarat independentistes. Una gran majoria. Doncs la part dels elegits és legítima, representa tots aquests ciutadans d’aquests municipis.
L’altra part és elegida per la gent que s’hi posa voluntàriament. Uns diran no són representatius, són 4 gats, bé, primer si fossin 2 milions, també dirien són 4 gats.
Quan hi ha una independència, el que se compta és la gent que vota, que s’arribi o no a 50 per cent dels votants. Si els que no volen la independència s’abstenen, doncs que s’abstinguin, només compten els votants.
A l’exterior, el CxR representa la gent que vol la independència i tots els elegits de Catalunya. És un pes moral considerable.
El CxR és una estructura provisional, pot fer una Constitució i decidir coses. El CxR pot dir que les lleis que surten del Parlament de Catalunya, rebutjades o no per l’estat espanyol, són lleis legals, les pot publicar i esdevindran les lleis de la futura República. És una manera de fer concreta la República.
La publicació de la Declaració d’independència traduïda en 50 llengües és genial. Tothom pot veure que la República ha estat proclamada és el primer pas. El Diari Oficial és l’arma fatal. S’ha de crear, amb un Diari Oficial jurídicament de cara a l’exterior el nou país existeix. Per ara cap estat pot reconèixer Catalunya si Catalunya no se declara explícitament com a estat independent, el Diari Oficial és aquesta declaració explícita de cara al món.
Crec que al Diari Oficial s’hauria de posar ara les lleis de desconnexió i algunes altres coses significatives, per exemple les deliberacions un cop el CxR sigui complet.
El CxR fa l’acció exterior que no pot fer la Generalitat i representa la gent i els polítics de Catalunya que no se poden expressar políticament a dins.
Els qui seran elegits tindran dret de parlar en nom del primer d’octubre, de la declaració d’independència i en nom de la gent que ha donat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Però el CxR no ha d’entrar mai en temes d’interiors.
El CxR és l’instrument que faltava i pot evolucionar, adaptar-se.
FM: Quin articles t’agradaria llegir
JB: Un article sobre les eleccions. La meua por és que copiïn el sistema espanyol, que és també el sistema a Catalunya. És fatal. Va ser fet durant la transició, els partits el van acceptar perquè no eren implantats. La por és com sempre que els cacics tornin a ser elegits. S’ha fet un sistema a la proporcional de llista única i que no se pot canviar, i una sola volta. És fatal perquè els partits són els amos de qui hi posen, de qui en treuen. Això fa que la vida política a Catalunya és molt pobra. No hi ha discrepància. Els diputats són soldats a les ordres dels partits, i la gent no sap qui els representa. Hi ha “dictadura de partits” entre dues eleccions.
A França amb 10.000 persones al carrer en contra el nom “Occitanie” hem estat rebuts pel primer ministre, a Catalunya amb 1.000.000 de persones al carrer ningú els escolta, ni a Madrid, ni a Barcelona.
El sistema francès no és ideal, distorsiona molt el resultat. No s’hauria de copiar, ni un model, ni l’altre, hi ha sistemes mixtos per exemple el d’Alemanya o Andorra.
Deixa un comentari