La importància de la tenacitat dels catalans

| 2

En un moment on les picabaralles, els desacords, la pandèmia i tantes altres coses fan que molts catalans se sentin cansats i desmotivats, fins i tot enfadats, molts es pregunten:

“cal anar encara a la manifestació de l’11S? Cal encara confiar en els partits? Cal encara fer alguna cosa? 
Ningú ens escolta, ningú s’interessa.”

I jo els hi diria que … no. No cal. 
“Si NO VOLS ser independent, si NO VOLS que les coses canviïn, no cal fer res.
Espanya t’ho agrairà.”

Però podríem inspirar-nos en tots aquells que encara tallen la Meridiana cada vespre “per res”… els que pinten murals que la policia tapa l’endemà… i tornen a pintar-los la setmana següent “per res”?
De tots els voluntaris de Catalunya Nord que munten la seva única paradeta de mercat en mercat, dia rera dia a cada poblet, per res?
No, no senyor! No és per res.

Amb una gran dedicació i entusiasme, durant tot l’estiu han explicat, han donat a conèixer el que és el CxR i han fet molt bona feina.
No s’han cansat, no s’han preguntat si sacrificaven dies de platja “per rés”.
Hi creieu en la independència? La voleu?
Doncs no pregunteu més si això val, si allò compta. TOT VAL, tot compta…
I la feina dels voluntaris explicant amb entusiasme el que és el CxR, i posant el seu granet de sorra en el munt d’inscripcions, és una tasca important.
No és més important un milió de banderetes a la diagonal que un grup de voluntaris a cada poble per fer conèixer el Consell.
Potser és més visible, més bonic, però aquests voluntaris que fan una feina de formiga, acabaran enduent-se un bon tros de pa a la formiguera, com els de la Meridiana.
Perquè són gent sincera, convençuda, implicada, i que vol tirar endavant.
Encara que ningú els vegi a la TV ni quedi bonic.
Simplement perquè saben que això depèn de tots .
Moltes gràcies als voluntaris i als organitzadors. Moltes gràcies als que persisteixen.
Doncs, quedem per l’ 11S… i el que calgui darrera? 
Molts granets de sorra sobre una via  poden fer descarrilar un tren. Fins la independència.

Anna Beltran

2 Responses

  1. Anna Maria Ribot-Lourdou

    Moltes gracies Anna !
    Als moments mes difficils cal résistir cada un à la seva manera pot ser pero junts à dintre del Consell per la Républica.
    No surrender ha dit el Jordi Cuixart i el MHPRÉSIDENT Puigdemont i es véritat !
    Alguns mitjans de premsa no fan una bona feina ni per la llengua ,ni per la lluita.
    Pero nosaltres sabem al que volem : viure amb pau i démocracia amb un pais républica i bona justicia que sera paisos catalans.
    A Salses era molt bonic i plé d’émocio à dalt à la Porta.
    Seguim i sempre dempeus ❤

  2. jean marie Abat

    La impotència política es recolza en un carril judicial indigne, Ja n’és d’abominable d’amagar trinxeres en lleis.
    Recordareu per sempre en aquest món oceà d’incerteses: ixen el sol, potser ens portarà, un l’endemà de primavera i aquest dia cap camí semblarà massa pesat si junts caminem al teu costat.
    L’ombra Catalana de les garjoles Espanyola, marcarà la posta del sol de Madrid intentant en pena perduda, escapçar l’arbre de l’independentisme per tal d’obligar els Catalans a girar: cara el sol.
    No ho aconseguiran, seguem a ran.

Respon a Anna Maria Ribot-Lourdou Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *